Comprensió lectora. Joan Fuster i el Diccionari per a ociosos.

5. Comprensió lectora. Joan Fuster, al Diccionari per a ociosos, esmenta els trobadors per parlar de l’amor actual:

«Amor»

         «L’amor? Una invenció del segle xii!» La frase —promulgada, si no vaig errat, per un erudit ben respectable— podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Fins i tot caldria admetre-la en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fe­nomen social i cultural de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut «amor», una forma o altra d’«amor», lligant les parelles humanes: sempre, o gairebé sempre —d’ençà que l’home me­reix el nom d’home. Sense sortir-nos de la tradició occidental, el Symposium de Plató i l’Ars amandi d’Ovidi prou que en donen fe amb una espessa mag­nificència literària. Però no tots els «amors» han estat idèntics, i hauríem de distingir escrupolosa­ment entre les diverses espècies o les diverses qua­litats d’«amor» que els homes han viscut al llarg de la història. I no hi ha dubte, almenys, que això que nosaltres encara anomenem «amor» —això que inspiraven Beatrice i Laura, i Julieta i Desdèmona, i Margarida Gautier i Mimí— va ser desconegut per l’Antiguitat pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara Alta Edat Mitjana —i per l’Orient intricat. Aquest «amor» és una creació dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del dolce stil nuovo. Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’«amor» s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura. No recordo ara qui —un francès, de segur— afirmava que molta gent no s’enamoraria si no hagués sentit parlar de l’amor.

[...] Fins aleshores, la dona havia tingut una condició social caracteritzada pel marginalisme més definit. L’Antiguitat, l’Orient, l’Alta Edat Mitjana, van ser civilitzacions exclusivament masculines. [...] És cap al segle xii, en efecte, que apunta una possibilitat inèdita per a la dona. Fóra molt llarg d’exposar, amb detall les causes profundes de la nova situació. El fet és que es produeix, i que té la seva versió literària en la poesia trobadoresca. Engels ho ha vist ben vist, això. L’«amor cortès» es perfila amb unes notes distintives, sense precedents en la història de les relacions entre home i dona. D’un cantó, és un amor recíproc, i això vol dir que l’home necessita la correspondència de la dona, la qual, per consegüent, entrarà en el terreny eròtic en un pla gairebé d’igualtat amb l’home; de més a més, aquest sentiment aspira a ser tan intens i tan durador, que fa que els dos amants —la dona també, per tant— considerin la separació o la no possessió com una gran desgràcia o potser com la més gran de les desgràcies. No cal dir que aquest «amor» havia de ser una mena de repte a la institució del matrimoni, institució convencional i subjecta —en les classes altes sobretot— a les exigències d’una estratègia econòmica familiar claríssima.

Tot matrimoni era un matrimoni d’interès —i aquesta tendència passa de la societat feudal a la societat burgesa, i per això l’«amor», «cortès» en un cas i «romàntic» en l’altre, xoca sempre contra els obstacles socials. La importància de l’adulteri en la literatura —i en la realitat— europea a partir d’aquell temps té aquesta causa. L’«amor», l’«amor» autèntic, es posa a prova en el desafiament a les convencions i als interessos: o els supera, o s’hi esclafa tràgicament. Sigui com sigui, no hi ha dubte que la dona, des d’aquest nivell, i per a bé o per a mal, guanya la possibilitat nova a què al·ludíem: la possibilitat de ser amant, de jugar un paper actiu —feliç o infeliç, això és una altra qüestió— en la seva relació amb l’home [...].

a.  Cerca les paraules següents al diec2. Seguidament, escriu una frase en què apareguin

taxatiu – mag­nificència – pagà – inèdit – provençal – escrupolós

taxatiu – mag­nificència – pagà – inèdit – provençal – escrupolós

b.      Per què diu Joan Fuster que la dona té un paper actiu en la relació amorosa? Per què se l’equipara amb una relació de vassallatge feudal?

c.       Què creus que tenen en comú Julieta (de Shakespeare) i les dames de l’amor cortès?

d.      Fes un resum del text. Tingues en compte que:

                                                              i.      Joan Fuster explica l’amor a partir de la literatura, des de l’amor cortès, estudiat a classe, fins al segle xx.

                                                            ii.      El Symposium de Plató i l’Ars amandi d’Ovidi precedeixen els trobadors. Investiga en quin segle van viure.

  

e.       Joan Fuster acaba aquesta secció amb el paràgraf següent:

És el final. Prou que ho sabem: la màxima difusió d’una idea o d’una moda coincideix amb el moment de la seva extinció. L’«amor» està en aquest estadi: l’últim i més baix graó. La nostra època jubila l’«amor». Ha arribat l’hora d’inventar un altre amor. Un amor —el de demà— que, probablement, no tolerarà un don Joan ni una Julieta, una Bovary ni un Otel·lo, un Werther ni una Beatrice...

                   i.      Quina impressió et provoca? Creus que la literatura ens pot influenciar tant? Justifica la teva resposta i, si escau, posa’n un exemple.